Crònica de la Final Juvenil de Catalunya 2008
Tot agafant el relleu dels més petits, en Bru Veciana, en Pau Veciana i en David Robles van patir l'alt nivell de l'escacs juvenil català durant la Setmana Santa.
Des del mateix dimecres 19 fins el dilluns 24 de març, es va disputar a Vila-seca la Final del Campionat Juvenil de Catalunya a 8 rondes, amb 55 jugadors. El ritme de joc va ser molt tranquil, ja que només 2 dies es va doblar ronda: dijous i dissabte. Els altres dies, només es va jugar per la tarda.
Des del principi es va demostrar l'alt nivell dels participants, amb un jugador MI, diversos MF i també MC. Cal recordar que com a molt, tots els jugadors tenien 19 anys. Amb aquest nivell, sembla difícil destacar esportivament en un torneig tan dur.
El qui va fer més bon paper del nostre club va ser en Pau Veciana, que va acabar amb un 3 de 8. En Bru i en David van fer 2,5 de 8. El paper pot semblar fluixet, de fet ho és, però cal pensar en l'alt nivell competitiu i en la poca credibilitat dels punt d'ELO rivals. Molts jugadors tenen un ELO més baix que el seu nivell per les poques partides que juguen al cap de l'any, com ells mateixos ens van fer saber en l'anàlisi posterior de la partida. No cal dir que amb un resultat tant fluix, es van passar moments durs entre els nostres jugadors. En moltes partides, la posició era favorable, però malauradament no es va poder rematar la feina.
Pel que fa al Torneig en general, el campió va ser l'Àlvar Alonso, del Gerunda, amb 7,5 de 8. Aquest mateix jugador, que es va proclamar ja vencedor a la ronda 7, havia guanyat el torneig sub-16 que havia acabat el dimecres 19; arrodonint una setmana fantàstica per ell. Pel que fa a les noies, cal destacar la primera plaça de la Carla Marín.
En l'àmbit extraesportiu, va acompanyar el torneig una molt bona relació entre tots els jugadors. Tots ens relacionaven amb qui coneixíem i amb els companys que fins aleshores no coneixíem; estudiant partides, fent comentaris, jugant al billar, reptant-nos al pinball, també al tennis taula, o simplement maleint el gols del València en front el Barça i celebrant també els gols del València en front el Madrid. El telèfon mòbil també va ser un objecte molt utilitzat en la nostra habitació...
Cal destacar la bona sintonia que en tot moment hi va haver entre tots els participants, com així ho va agrair l'equip arbitral, també molt correcte i amable. S'agraeix aquests tipus de campionats, on la relació entre l'equip arbitral i els jugadors és molt cordial.
Parlant més concretament de la preparació de les partides, hi ha un nom propi que brilla per si sol: Lluís Coll. El nostre MC ens va acompanyar en la nostra estància allà, preparant les partides, aconsellant-nos, ensenyant-nos noves obertures... Sense ell, la bonica setmana no hagués estat el mateix. Volem agrair-li tot el que va fer, tant en els escacs com fora d'ells; mostrant-nos també la seva part més personal. El mal gust de boca que ens proporcionaven els resultats se'ns anava traient amb els infinits acudits d'en Lluís, així com l'amabilitat de les cambreres de l'hotel, sense dubte influenciades per l'atractiu d'un rejovenit Lluís.
En general, ha estat una setmana inoblidable que l'any que ve intentarem repetir, però amb dos objectius ben clars: el primer, passar-ho igual de bé; el segon, fer més punts. Lluitarem perquè així sigui.
Gràcies a tots els jugadors participants per les bones hores compartides, pel seu bon humor; i també gràcies a en Lluís Coll, per alegrar-nos en els nostres moments durs!!