Especial CAT per equips 08

Degut als èxits aconseguits per l'equip A i equip B, s'ha creat aquesta plana per un motiu ben clar: agrair a tots els membres del Club la feina feta.

Aquesta temporada només hi ha una paraula al cap de tots els jugadors del Llinars:

PERMANÈNCIA!!!!!!!!!!

El dia 13 d'abril del 2008 serà una altra data històrica pel nostre jove club. Ha aconseguit 2 èxits aparentment inexplicables i molt difícils. I és que l'equip A i el B han aconseguit no baixar. I això és molt.

Toca ara fer un repàs, una conclusió, a un campionat de Catalunya per Equips. El protagonisme se l'han endut l'equip A i l'equip B per raons òbvies, però no cal oblidar el C i el D, que han lluitat també amb bons resultats.

Ara és el moment de celebrar les dues permanències, que lluny de ser un miracle, són ja una realitat.

Equip B

Les millors expectatives s'han complert! L'equip B ha salvat la categoria en una última ronda agònica!!

Davant el Montornès, només quedava guanyar per mantenir-se a Segona i l'equip B ho ha aconseguit. Després d'un 0/7 en les set primeres rondes, sabien que tenien encara opcions (molt remotes) de salvar-se i no s'han rendit mai. I el treball i l'esforç han tingut la seva recompensa de la millor manera possible: 2/2 en les 2 darreres rondes i salvats... pels pèls...

Ha estat un campionat molt difícil en una categoria que semblava que havia de ser massa alta per la joventut que portava l'equip B, i és que més de la meitat dels jugadors tenen menys de 14 anys. És un orgull poder dir que la pedrera comença a donar les seves perles i que aquestes van guanyant i ajuden a sumar més punts; i al final, donen la permanència.

Però no es pot oblidar en cap moment a tots aquells jugadors, des de joves fins a grans, que han estat lluitant al peu del canó quan tot anava malament, i s'han sentit reconfortats amb la permanència. Ha estat un premi molt merescut.

Des del principi sabíem que l'equip B ho tindria molt difícil per fer un bon paper. Aquest no era l'any de lluitar per la permanència. No hi havia un bon equip, on bloc fort. Es tractava d'adquirir experiència i que d'aquí 2 anys, en el cas de pujar l'any vinent, tinguessin opcions d'aguantar-se a la Segon Provincial. Però no ha calgut esperar tant. El bon treball amb l'escacs base i les ganes i esforç dels adults, han estat suficients per compensar les mancances de l'equip.

Els titulars com en Marc Pozanco, Esteve Giró, Josep Veciana, Andrea Lafuente, David Veciana, Laura Martín, Quim Banet, Clàudia González, Armand Alcaide, David Oms, Roger Saurí, Joan Robles i tants d'altres jugadors que han aportat el seu granet de sorra i els seus punts.

No podem oblidar ningú, també els pares i mares que no juguen però estan allà recolzant; els monitors i entrenadors; tots participen d'aquest èxit que ha estat aconseguir no descendir.

Pot semblar poc ambiciós conformar-se amb no baixar. Però sent el pitjor equip teòric, tenint tanta joventut a l'equip (que per cert, jugàvem al mateix temps els seus torneigs per edats), i d'altres factors com el sorteig de grup, fan que sigui increïble no baixar.

Així doncs, MOLTES FELICITATS A TOT L'EQUIP B, ALS TITULARS SOBRETOT, PERÒ TAMBÉ ALS QUE HAN AJUDAT EN OCASIONS ESPECIALS!

Equip A

4 paraules clau: MIRACLE, ÈXIT, PERMANÈNCIA i CONJUNT

Segons el diccionari: Miracle: fenomen extraordinari i sense explicació. Èxit: bon resultat. Permanència: en esports, que es manté a una categoria. Conjunt: grup de persones que s'ajunten per a dur a terme una activitat.

Amb aquestes paraules, s'explica tot el Campionat de Catalunya pel primer equip del Club.

Sembla un miracle que no es baixi quan s'és el pitjor equip teòric dels 10 que conformen el grup. Però no és un miracle. Mirant les rondes prèvies i com s'ha lluitat contínuament, s'entén que l'equip estigui a l'alçada de les millors expectatives. És un èxit que ens hàgim mantingut a Preferent. La permanència era l'únic objectiu, i a priori era massa complicat d'assolir. Seguint la "tàctica de la formiga", treballant molt i molt, hem arribat al destí de seguir a la categoria. Analitzant els èxits i les seves possibles causes, segurament en sobresurt una de molt important. No som només un equip. Som un conjunt d'amics que lluitem per un objectiu comú. El bon ambient segur que ha ajudat com ja ho va fer l'any passat a assolir l'èxit.

El bon moment de forma d'alguns dels nostres jugadors, més les ganes de mantenir-nos han estat la mescla perfecte per guanyar. Cal recordar que l'equip A va aconseguir un 3 de 3 a les rondes 5, 6 i 7; amb la qual cosa només necessitàvem mig punt en les dues rondes que quedaven per matemàticament salvar-nos. Contra el Mollet a la ronda 8 no va ser possible, tot i acariciar-lo amb els dits de la mà.

Però les coses bones sempre es fan esperar.

Cal dir que quan arribat l'equipàs que portava el Barberà, tots ens hem espantat. I és que malgrat esperar un bon equip, ens han sorprès portant allò millor del que tenien. Ells s'ho jugaven tot. Havien de guanyar. Fins i tot havien portat nens a jugar amb l'equip A, en front el Montcada, campió amb 9 de 9 de Divisió d'Honor. Per tant, s'han centrat en el nostre match. Havien deixat la feina per l'última ronda confiant en l'elo teòric dels nostres jugadors.

Però és que l'estat de gràcia anímic i escaquístic de l'equip A no es pot preveure. La confiança és tal que fins i tot ens vèiem amb cor de guanyar l'equip del Barberà A que han portat avui a jugar a la màxima categoria catalana.

Equip titular

Per a l'última ronda, una ocasió especial, l'equip A del Llinars ha portat l'equip titular per primer cop en tota la temporada. Així doncs, han jugat junts Lluís Coll, Joan Ant. Pérez, Jordi Blas, Gerard Prats, Bru Veciana, Pau Veciana, David Robles, Lucas Manjón, José Manuel Lafuente i Xavier Clavell. Però no han estat sols. Durant tot el campionat han tingut les aparicions estel·lars de l'Esteve Giró i d'en Marc Pozanco, així com les rondes que van jugar en David Oms i en David Veciana.

Així com nosaltres portàvem els 10 millors taulers del Club, cal agrair que l'equip del Barberà B també hagin portat el millor. Ha estat un match que es recordarà per sempre més, per la seva duresa als taulers i pel gust final de boca.

Amb un 4 de 9 i més del 41% dels punts guanyats, només cal dir que aquest equip es mereix estar a la categoria on està. I és que l'elo no ho és tot. El nivell d'escacs també es veu influenciat per l'estat anímic, la confiança i la relació amb els altres membre de l'equip.

Els èxits que any rere any anem aconseguit són fruit d'un bon ambient i del treball continuat amb grups com l'escacs base, els jugadors de mitjana edat o les dones.

Previsions inicials acomplertes

La permanència passava per guanyar les 4 partides clau, contra els rivals teòricament més febles i que lluitarien contra nosaltres per no descendir.

Aquests eren el Cardedeu, el Calldetenes, el Vic i el Barberà B. Aquest últim s'ha anat afegint a la llista de partides clau a mesura que avançava el campionat.

Amb molta mala sort, les 4 primeres rondes es van perdre tot i jugar molt bé.

Però a partir d'aquí, que era on començaven les rondes importants, l'equip va fer un salt de qualitat i la sort va venir-li de cara.

Dels 4 punts que necessitàvem i que inicialment havíem previst com a imprescindibles si volíem mantenir-nos, els hem guanyat tots. Així doncs, hem fet bons els pronòstics per estar l'any que ve a preferent i hem fet el 4 de 4.

Crònica especial de la darrera ronda

El plat fort del matí va ser l'enfrontament entre l'equip A i el Barberà B.

El resultat final, 6-4, deixa entreveure el patiment que tots vam tenir i la tensió que es respirava al local. Al final, el camí ha valgut la pena i hem pogut salvar-nos.

Quant a les partides, cal dir que ens vam posat ràpidament per davant amb un 1-0 gràcies a una magnífica combinació per guanyar una peça que va fer en Lucas Manjón. També en "Bin Laden" Bru va torna a entregar les 2 torres i 2 peces més per poder fer el mat. Aquest cop sí que li va sortir bé.

Les taules d'en Jordi Blas posaven el 2,5-0,5. Hi havia dues partides que no pintaven gens bé. En José Manuel Lafuente i en Joan Ant. Pérez perdien de peça i tenien una posició força delicada. Per contra, en Pau Veciana tenia 2 peons d'avantatge i es defensava prou bé de l'atac rival; i en David Robles començava a remuntar i ja guanyava de 2 peons, però també havia d'anar amb compte. En Xavier Clavell estava molt igualat, mentre que en Gerard Prats estava lleugerament inferior.

Entretant, en Lluís Coll feia taules. 3-1. En David anava materialitzant la seva avantatge i semblava clar que guanyaria, mentre en Pau també es defensava molt activament i no donava opcions al rival.

En Gerard havia perdut i en David havia guanyat. 4-2. A un sol punt de la permanència!!

Però com era d'esperar, Joan Ant. no va poder aguantar la pressió. 4-3.

Els nervis s'apoderaven de tots. La porta d'entrada sembla la "sala de fumadors" del local. Només quedaven en Pau i en Xavier, ja que en José Manuel perdria, només era qüestió de temps.

Cc3 i salvats!

Com si una novel·la de misteri es tractés, va passar el següent:

"...llavors, en Xavier va agafar el seu cavall negre, el va situar a la casella c3 on amenaçava la dama rival, i el públic va començar a murmurejar. Sembla una jugada definitiva. Al contrari li quedaven 2 minuts. De cop, li quedava un minut... trenta segons... vint.... tretze... en aquell moment va agafar la seva torre, i va menjar-se cavall negre d'en Xavier. Ell també es va menjar la del contrari amb el peó. Amenaçava l'altra torre blanca i un cavall blanc que quedava penjant. Les dues coses no les podia salvar. I com es tractés d'una acció divina, el rival va allargà la mà sobre el tauler en senyal de retirada...".

L'alegria que es va desfermar, els salts, abraçades, felicitacions entre tots els jugadors; es van apoderar de la sala. Estàvem matemàticament salvats. Tal era l'alegria que vam haver de sortir a fora el carrer per celebrar el que havíem aconseguit. A

La resta poc semblava importar. En José Manuel va perdre i només quedava en Pau, que seria el jutge: o guanyàvem o empatàvem. Després de més de tres quarts d'hora esperant només aquella partida, en Pau va rematar la magnífica feina de tot l'equip i ens va donar el sisè punt. 6-4.

Agraïments

Tantes emocions no poden ser bones... o potser sí??

Ara que l'alegria s'ha calmat i toquem de peus a terra, és moment de donar les gràcies.

Gràcies, en primer lloc, als 14 jugadors que han jugat amb l'equip A en les 9 rondes.

Gràcies també a la planificació esportiva d'en Josep Veciana, fent els equips. Gràcies a tots els membres que han utilitzat el seu cotxe per portar als altres jugadors.

Gràcies a l'esforç de tots, els que han fet molts punts, i els que han fet pocs. L'èxit és de l'equip, no dels jugadors individuals. Tots aporten la seva part.

Gràcies a la competitivitat i esportivitat de la majoria de rivals.

Gràcies a tots aquells que ens han vingut a veure'ns per donar-nos força, ànims i recolzament moral.

Gràcies també als entrenadors, que ja s'està notant la progressió dels alumnes.

No volem deixar-nos a ningú, així que gràcies a tots els qui heu participat d'aquest gran èxit.

Gràcies també a aquells objectes que han desaparegut de camí cap a la permanència. Sobretot, i com molt bé va recordar en Jordi Blas durant la celebració posterior a les partides, "gràcies al GPS que van robar-li a l'Esteve Giró. Va ser el punt d'inflexió, i després del robatori vam començar a guanyar". El desig va ser, com no, que no es trobi mai més i seguim guanyant!

Recordem l'equip A

No podem acomiadar aquesta plana especial, sense repassar un cop més l'equip A, els seus 10 membres titulars i els altres 4 que han jugat.

Lluís Coll, Joan Ant. Pérez, Jordi Blas, Gerard Prats, Bru Veciana, Pau Veciana, David Robles, Lucas Manjón, José Manuel Lafuente, Xavier Clavell, Esteve Giró, Marc Pozanco, David Veciana i David Oms.

MOLTES FELICITATS A TOTS!!!!